SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu, va néixer l’any 1913 en Santa Coloma de Farnés, y va morir l’any 1985.

Des de ben petit ja se li van reconèixer grans dots per a la narració. Mentre estudiava dret i llengües clàssiques, sent un estudiant molt eficaç, va escriure la seva primera novel·la, que es titula “Laia”. Va ser professor en la escola d’oficials republicans durant la Guerra Civil. Durant la postguerra, Salvador, es va mantenir fidel al català, que estava prohibit durant la postguerra i mentre, va anar escrivint poesies, que estava menys controlada per la censura franquista. A partir d’allà, va anar publicant llibres i poesies que es van fer famoses com per exemple El cementiri de Sinera, Pell de Brau...

L’any 2013 s’homeneja a Salvador Espriu que podria il·lustrar el concepte de que la pau i la democràcia només van portar el rellotge de cucut a Suiza. L’odi, el nepotisme, la venjança i la mort van portar el renaixement a Itàlia. El conflicte renova les idees i va avançar la nostre societat, com ho va dir Orson Welles. En Catalunya el doble conflicte, social i nacional ens porten un convuls teló per al creixement cultural.

Cal destacar d’aquest gener el començament de l’any de Salvador Espriu, que commemora els cent anys des de el seu naixement. Aquest any està dedicar a enaltir la figura d’aquets gran poeta que va viure i va sofrir el conflicte en carn pròpia. Durant molts de temps, Salvador Espriu va ser l’única veu de la Catalunya humiliada  i amb por, que lluitava per tornar a aixecar-se.

S’ha fet una placa en homenatge a Salvador Espriu en la que hi ha retratada el seu rostre de perfil i hi ha escrit una frase que diu:

FUNDADA SOTA EL SIGNE DE LA NOSTRE CASA SERÀ SENSE CAP CLAUDICACIÓ FIDEL AL SEU ALT DESTÍ. I COSES GLORIOSES HAN ESTAT, SÓN I SERAN DITES DE TU, ALMA MATER.

SALVADOR ESPRIU         9-X-1980

CARLA SOLÉ